BSA [Rethinking Architecture]

Hi ha diferents tècniques per fer veure amb claredat un concepte. Recórrer a exemples és una de les més antigues i usades. Vaig aprendre de l’professor Ballarin que per fixar un concepte és molt útil recórrer als animals. D’aquesta manera amb la història sobre la cigonya, vaig aprendre el concepte que cal anar amb compte a l’hora de llegir els senyals que ens marca el mercat i interpretar-les correctament, amb el lloro -sí, el de l’acudit dels tres loros-, a identificar qui és el que té capacitat de decisió en les organitzacions amb les que em relaciono o amb el goril·la, quina és la importància de la mida a una empresa. Podria seguir, Eduardo tenia un zoo complet muntat ;)

A l’hora d’explicar quins són els possibles models d’actuació de les empreses de serveis professionals, vaig pensar que podria ser-me molt útil aquesta idea, associar un animal a un concepte empresarial. Us explico una breu història sobre el rinoceront, un animal aparentment inexpugnable.

“Malgrat la seva tremenda cuirassa, el rinoceront té enemics. Aquests enemics són les mosques i altres insectes que s’introdueixen per les juntures de la pell i s’alberguen en gran nombre entre els replecs on aquella, per ser considerablement menys espessa, els permet obrir-se camí fins a la carn de el rinoceront. per evitar-ho, aquest, que durant el dia agrada d’estar a l’ombra, sol ficar-se al aigua fangosa, on es rebolca, com ho faria un porc, cobrint-se de fang fins que les mosques queden ofegades. Té a més una altra manera de procurar-alleujament, i consisteix en caminar gairebé sempre acompanyat d’un au anomenada “ocell de el rinoceront”, a qui permet que li corri pel cos i es mengi tots els insectes que li molesten. El rinoceront no li fa cap mal, sinó que, per contra, s’estableix entre tots dos una mena d’associació: a la pell de l’rinoceront nien les mosques que li serveixen d’aliment a l’au, i aquesta ve a picotearlas. ”

El rinoceront i l’anomenat ocell de l’rinoceront viuen en simbiosi, es beneficien l’un a l’altre. A causa de la seva absoluta diferència de mida i de fonts d’alimentació és impossible que competeixin. Aquest és un primer pas per portar-se bé. Què podem treure en net de tot això? Molt fàcil, de vegades mirem a les grans empreses d’arquitectura o les grans enginyeries com si fossin competència nostra, com si ens traguessin la feina. I per descomptat, que a les grans empreses de el sector o d’altres sectors, ni tan sols les mirem i creu-me, totes elles poden ser fonts d’oportunitats de treball. No ens adonem que podem ser “els seus” ocellets i ells “nostres” rinoceronts i que per tant, les nostres opcions passen per treballar en simbiosi amb ells.

Ja ho saps, per recordar aquesta idea només has de fixar una paraula en la teva memòria -Rinoceronte- i una imatge -la que és capçalera d’aquest post amb un ocellet petitó a la cara d’un enorme rinoceronte- i a l’recordar-les, tot seguit recordaràs la història i el seu significat.

Evidentment, t’haig de deixar per a tu, la tasca de trobar com pots trobar aquesta simbiosi, aquestes sinergies, aquesta manera de formalitzar una aliança comercial que us reporti mutus beneficis.

Això si, hi ha una cosa que et puc explicar, si no em guardes el secret ;), i aquesta és que una de les maneres que tenim de generar oportunitats per als nostres consorcis d’exportació, es basa en els acords que estem generant amb empreses “rinoceront”.

no em diguis que no et sembla inte sant?

Text complet en “L’armadura de el rinoceront el protegeix dels seus enemics”

Comparteix i gaudeix
  • Print
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *