Els avantatges de l’àcid làctic

L’àcid làctic és una de les fonts d’energia de el cos humà més “explosiva”. Quan fem exercici, el nostre cos ens proporciona més energia de la que en realitat pot, i per això el cos recorre a una SEIE de reaccions bioquímiques. El mecanisme és el següent: una vegada que la demanda d’energia dels músculs creix, les cèl·lules comencen a transformar el sucre i altres fonts d’energia en piruvat, una forma química més simple que el sucre, i aquesta pren un de dos camins possibles : via metabòlica anaeròbia, o aeròbia.

Amb la forma aeròbia, s’aconsegueix més energia en termes absoluts, però és força més lent; mitjançant la via anaeròbia, la quantitat total d’energia és menor, però la transformació és més ràpida, una mena de transformació “d’emergència”. Aquesta transformació és la que habitualment fa servir el cos, i d’ella s’obté un rebuig conegut pels seus efectes en forma d’agulletes: l’àcid láctico.Sin això, fa uns cinc anys es va comprovar que aquest àcid làctic té avantatges. Per exemple, ajuda a contrarestar la fatiga muscular en certa mesura, pal·liant els efectes de l’augment dels nivells de potassi. Avui en dia, Geroge Brookes, expert en metabolisme de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i el seu equip de col·laboradors, van comprovar per mitjà d’microscopi electrònic que l’àcid làctic és injectat en les mitocòndries (encarregades de l’extracció d’energia de les fonts) per certes proteïnes, amb la qual cosa s’ha revelat el temut àcid com una font alternativa d’energia encara en presència d’oxigen.

Aquestes troballes porten els investigadors a pensar en una ajuda als malalts de diabetis i de SIDA, ja que en aquests la presència d’àcid làctic en sang és extremadament alta. Els tractaments convencionals es reduïen a augmentar l’aportació d’oxigen en sang, però no van demostrar ser realment efectius. Ara la qüestió es “redueix” a arreglar els mecanismes defectuosos de les mitocòndries que no permeten processar aquest àcid làctic correctament.

Tot i que no tothom està convençut d’aquestes troballes, la veritat és que han aportat llum a l’ funcionament bàsic de l’metabolisme, i alhora m’han fet pensar, particularment, que aquest remei per les agulletes consistent a prendre un gotet d’aigua amb sucre just després de fer exercici (això, quan portes temps sense fer-ho, és clar), no és tan efectiu com, possiblement, tornar a fer esport a l’endemà, i a l’altre, i a l’altre …

via | Science Now

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *