Roma (Català)

Et rendeixes a l’pensar que mai vas a conèixer l’amor, et agobias en la frustració d’haver un cor pur però envellit enclaustrat entre el teu cavitat toràcica esperant ser alliberat. Tot d’una coneixes una dona, ella té la clau per obrir el teu pit però tu ho desconeixes. Ella poc a poc insereix la clau i obre amb delicadesa les portes per no ferir ni causar algun esgarrinxada al teu cor; t’obre de bat a bat i admira amb encant aquest valuós tresor que jeia sota la teva pell. S’enamora de l’des del primer moment en què el veu, el sosté a les seves mans i el apechicha amb una gentilesa amb por que no es vagi a romper.Tu alces la mirada i als el obrir els ulls t’adones que hi ha una petita tafanera que sense demanar-ho ni buscar-ho a usurpat el teu envellit i delicat cor. Avances amb por a el fracàs, ella et mira amb uns ulls de tendresa que et fan sentir en indefensió, per dins et sents en flames i una sensació de nerviosisme recorre les teves venes desbordant el pànic en el teu cos a el no saber esperar d’aquella nena de cabell curt que no deixa de mirar-te. S’acosta lentament per no espantar ni fer-te córrer de la impressió mentre tu sol detalles seves bufones pupil·les obliqües que semblen evidenciar que no es tracta d’un depredador i que per primera vegada no seràs la presa.Te deixes convèncer que no hi ha per què témer a aquesta nena i li permets apropar tant a tu fins arribar a rosar els seus llavis; sents per primera vegada aquests gruixuts llavis amb llavis vinotinto bastant accentuat i un gust de gerd; sents com si per dins estiguessin plens de cotó del més pur que d’alguna manera aconsegueix penetrar al teu sistema nerviós fins a arribar al teu cor; sents com el teu cos segrega serotonina i com l’èxtasi et s’eleva i et porta a conèixer semblant sensació que mai havies experimentat. Tanques els ulls i tractes de memoritzar la sensació dels seus llavis de cotó i gerd en reemplaçament dels teus records vells que tant et lligaven i et tenyien de negre les tardes de la teva vida.Ella se separa de tu i et observa amb uns ulls bufons i un somriure de bat a bat i et diu “T’estimo”. Veus com el teu cor entre les seves mans comença a bategar, ja no és només èxtasi el que sents, la teva ànima torna a tu, el teu pal·lidesa es comença a desaparèixer, transcendeixes a un pla sentimental que mai vas arribar a experimentar; ja no sents por, ara et sents tan fascinat amb aquest ésser de llum que va reviure la teva quasi difunt i ferit cor; sents que els teus llavis es volen moure i pel teu cap passen un milió de coses que no arribes a comprendre, tractes de simplificar-d’una forma en que tota aquesta sensació de viure un passat agònic i tornar a la vida sigui expressat. Obres teus llavis i de la teva boca surt l’única oració que jurabas entendre i que realment recentment vas arribar a conèixer, per primera vegada l a sang ve cap amunt i expulsen i motiven el que aquestes a punt de dir; decideixes que amb una sola frase també podràs penetrar i fer sentir a aquesta nena de pèl curt, pupil·la obliqua i llavis de cotó amb gust gerd el mateix que estàs experimentant. De la teva boca se sent sortir unes tendres paraules que per primera vegada vénen de cor: “Jo també t’estimo” .Així em vaig sentir jo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *